acropir

Retour 

1. v. pr.

a. 's'asseoir sur les talons, s'accroupir'

DonPrM 1369: acropir – idem est [c.‑à‑d. super talos sedere]

GuerreNavS 3111: E cels de l'autra part foron si enrabgid, / Que totz foron tantost sobre luy asayllid; / E degon tantz de colps qu'en terra s'acorpid, / Que per plus de ·x· locs issi·l sanc escarid

b. 'rester lâchement tapi, s'avilir'

ElCairJ 11,29: Doncs per que fan semblansa d'acropir / li ric malvatz que·s degron esgauzir / e qui mielhs mielhs vas lo passatge traire

2. acropit p. p. /adj.

a. 'assis sur les talons [en parlant de l'homme], assis sur la croupe [en parlant d'animaux]'

JaufreB 5721: E si l'a tot issabosit / De sun caval a terra mes, / Qe ren no ve ni sap on s'es. / E·l caval estet acrupistz.

DonPrM 2567: acrupitz – sedens super talos

ArchGirGl sans contexte

b. 'vil'

CercT 9,13: … quan vei gent acropida, / Qe amon tan com dura mais / Et fan un jorn esbruïda, / Puois deschaon qant deschai·l foill

3. acropit p. p. subst.

'lâche, vil'

MarcGHP 36,17: lonc tems auran cosentida / els mariz lor desonor / … / als acropiz lenguas‑planas, / torbadors d'amistat fina.

MarcGHP 5,17: Aqist fan semblan ataïn / al ser, can son plen e pagutz / apres lo vin, / e no lor ne sove·l matin, / anz jura·l senros acropiz / c'anc tan lagz temps non fon veütz.

MarcGHP 9,15: qu'ist acrupit l'an gitat [c.‑à‑d. joven] de son aire / e de cami, per colpa de la maire

MarcGHP 39,59: E d'aitals sen enraïgaz, / los fols, e·ls savis deceubutz / per los acrupitz penchenatz / qe tot jorn demandon salutz

PAlvF 14,6: … / adoncs es razos c'om lais / fals' amor enganairitz / als volpillos acropitz

PVidAv 14,68: Per so·m sui gent garnitz / Contra·ls flacs acrupitz, / Qu'ab mi n'es Aragos / E Castell' e Leos

DPradM 13,17: Totz temps viuran li acropit / e·l fals becut lauzenjador / que·s fan de donas guardador

GirRoussHo 4242: Ja no i auran mestier lhi gachevi, / Lhi felo lauzenher, lhi acropi.